Quan sigui mestre...

Finalment, després d'uns mesos de treball, aquí està la entrada que posa fi a l'assignatura de Bases Didàctiques i Disseny Curricular. Realment, és bastant difícil que nosaltres mateixos, com alumnes de la universitat, ens adonem de la nostra pròpia evolució en aquests moments en els quals estem esgotats de fer treballs, mentre ens preparem per els nostres primers exàmens. Sembla que estem cegats per l'estrès i la frustració, la por a fallar, a que tot el nostre esforç durant aquests mesos no serveixi per a res.

Però si ens parem un moment a reflexionar sobre el camí que hem recorregut fins a arribar a on som avui, ens adonem de com ha canviat tot, i no només pel simple fet d'haver entrat a la universitat, sinó un canvi molt més profund, al nostre interior. Fa uns mesos, al començament del curs, varem haver de fer un vídeo que mostrés el tipus de mestre que voliem ser, acompanyat d'una redacció titulada "Quin tipus de mestre vull ser", aquests dos treballs els varem haver de publicar a una entrada del nostre portafoli.

Aquestos dies teniem que fer un nou vídeo que reflectís també el tipus de mestre que volem ser, per així adonar-nos d'alguns aspectes que han canviat en referència amb el primer vídeo que varem fer. El meu grup estava compost per; Sandra Raya, Andrea Vereda, Alberto Parrilla, i jo. El que més he notat, és que en aquest darrer vídeo no ens hem centrat tant en els sentiments dels alumnes, ja que, encara que sabem que són molt importants, pensem que també és important que els ensenyem altres coses, com poden ser les competències, que els servirà durant tota la seva vida.

Vídeo extret de Youtube. Realització pròpia.

Aquesta assignatura m'ha fet més conscient de la realitat actual de l'educació, de tots els seus continguts i problemes, crec personalment que la pregunta que ens tenim que fer ara mateix no és "quin tipus de mestre vull ser?", sinó "què és el que puc fer per ser un bon mestre?". Crec que el més important i necessari en aquests moments, és que els mestres innovem a la nostra feina, no només pel que fa a les noves tecnologies, les quals són molt importants i útils degut a com van evolucionant, sinó en tot el que engloba l'educació, trobar noves maneres d'ensenyar que facin que l'alumne participi més en el seu propi aprenentatge, ja que ell ha de ser el protagonista.

A aquesta assignatura he après molts de conceptes que abans no coneixia, dels quals he parlat amb profunditat en algunes de les meves entrades d'aquest blog;

• Competències: Les quals em semblen molt importants, ja que l'educació ha de intentar que l'alumne pugui aplicar tot el que aprèn a la vida real, per això és important que es doni més importància a la pràctica que a la teoria, ja que és l'única manera de que l'alumne realment aprengui els diferents conceptes.
• Currículum: D'aquest concepte vull destacar un dels seus components, el Currículum ocult, ja que és un concepte del qual mai havia escoltat parlar, el qual fa referència a tot allò que s'aprèn i no està escrit al currículum, com pot ser la tolerància.
• Avaluació: De aquest concepte el que més m'ha cridat l'atenció és que solem donar-li molta importància a les notes que traiem, quan realment, el nostre vertader progrés no es pot mesurar amb cap nombre.

Mai m'havia parat a pensar en la veritable importància que té la professió docent, ja que l'educació és la base de tota la nostra societat. Crec que tots els que tenen una feina relacionada amb l'educació, se senten satisfets de poder transmetre tots els coneixements que han adquirit durant els seus anys d'estudiants, als alumnes. Encara així, hi ha moltes persones que no li donen suficient valor a l'educació, quan realment és tot un privilegi, ja que hi ha països en els quals els nens, en comptes de tenir llibres entre les mans, tenen armes.

Imatge extreta de Flickr, sota llicència de Creative Commons