Competències a l'educació

En aquesta nova entrada parlaré sobre les competències a l'educació, basant-me en la lectura de les idees clau 2, 3, 5 i 7 d'en Zabala, així com en una conferència seva que varem veure a classe. Aquest és un tema del qual ja he parlat a una altra entrada d'aquest blog , però tot el que he vist i llegit de nou, m'ha permès aprofundir en el concepte de competència i veure diferents punts de vista respecte aquest concepte.

Segons la lectura de les idees clau, el terme competència sorgeix en relació amb el paper que han de complir per a que les accions humanes siguin el més eficient possible, però s'intenta donar definició també a altres aspectes de les competències, per això existeixen diferents definicions que tenen com a finalitat millorar els processos d'ensenyament i aprenentatge, així com el sistema educatiu.

Dins de l'àmbit profesional, es poden trobar diferents definicions del concepte:

-McClelland dóna origen al concepte, es centra en la funció de la competència i el relaciona amb la qualitat dels resultats del treball.

-Lloyd McLeary es centra en les condicions de les competències.

-La OIT dóna importància a les característiques de la realització del treball.

-El Ministeri de Treball i Assumptes Socials es centra en els components de les competències.

-El diccionari enciclopèdic Larousse es centra també en els components, però a més diu que els coneixements han de ser aplicats.

-El INEM es basa en la eficacia de la feina, i en alguns comportaments.

-Tremblay es refereix a les possibles actuacions per resoldre problemes.

-Boterf fa referència als recursos utilitzats en el coneixement.

Dins de l'àmbit educatiu, es poden trobar unes altres definicions:

-El consell europeu identifica els components de la competència com els coneixements i destreses.

-La Unitat Espanyola de Eurydice-CIDE diu que els components de la competència són els coneixements, actituds i capacitats.

-La OCDE afirma que la competència és l'habilitat de respondre amb èxit a les situacions complexes.

-El document marc per al Currículum Vasc aporta la idea de que les competències, a més d'ajudar-nos a resoldre situacions complexes, també ens ajuda en situacions simples.

-La Generalitat de Catalunya parla dels components, i diu que les competències no s'aprenen només a l'escola.

-Monereo diferència competència d'estratègia i dóna més característiques de la primera.

-Perrenoud identifica els components de les competències, i afegeix uns altres de nous.

A cada definició, he pogut observar que cada persona o institució es centra més en uns aspectes de les competències que en altres, i fan la definició en diferents àmbits. Tal com va dir Zabala a la conferència que va fer a Eivissa fa temps, el concepte de competència va sorgir inicialment a les empreses, es va observar que els treballadors que tenien competències podien resoldre els problemes que els sorgia, el terme "competència" no és nou en l'àmbit de l'educació, però si que ho és en el sistema educatiu. La definició que dóna en Zabala de les competències és la següent: "És la capacitat o habilitat d'efectuar tasques o fer front a situacions diverses, de manera eficaç en un context determinat. Per a això és necessari mobilitzar actituds, habilitats i coneixements al mateix temps i de forma interrelacionada.".

Vídeo extret de Youtube, pertany a GrupoEducare

És molt comú el debat entre l'ensenyament tradicional i el progressista. És cert que a l'escola progressista s'intenta que el nen estigui sempre actiu, però es deixa a un costat la memòria i els coneixements. Arribem a un punt al qual simplement ensenyem coses al nen per ensenyar, sense pensar si realment això que li ensenyem li serveix per alguna cosa, com molt bé diu en Zabala, hem de deixar que el nen aprengui també per ell mateix, l'hem de deixar jugar, que ell mateix arribi a unes conclusions de tot allò que l'envolta. Precisament, el concepte de competència, s'oposa a les coses que fem i que no generen aprenentatge, en Zabala, a la seva conferència va dir també que l'escola ha de formar per a la vida.

Seguint amb les lectures, cada persona ha de ser competent en diferents dimensions:

-En la dimensió social, la persona ha de ser competent per a participar activament en la transformació de la societat,

-En la dimensió interpersonal, l'individu ha de ser competent per relacionar-se, comunicar-se i viure positivament amb els altres.

-En la dimensió personal, l'individu ha de ser competent per exercir de forma responsable i crítica l'autonomia, la cooperació, la creativitat i la llibertat.

-En la dimensió professional, l'individu ha de ser competent per exercir una tasca professional adequada a les seves capacitats.

Per concretar els components d'aquestes competències, s'ha de respondre a les preguntes següents:

Què cal saber? (coneixements, els continguts conceptuals)

Què s'ha de saber fer? (habilitats, continguts procedimentals)

Com s'ha de ser? (les actituds, els continguts actitudinals)

El que es vol aconseguir amb les competències a l'educació és donar resposta a "situacions reals" i, per tant, complexes. Tal volta, el que nosaltres ensenyem als nostres alumnes no ho podran aplicar a situacions reals de la mateixa forma, però tindran esquemes d'actuació que podran utilitzar en contextos diferents.

Com a experiència pròpia d'aquest tema, puc dir que durant tots els anys que he estat estudiant, he conegut diferents tipus de professors, i realment els que millor record són aquells que van donar-me leccions que encara avui puc aplicar a la meva vida diària, es pot dir que són aquestos professors els que han aconseguit que desenvolupi una bona part de les meves competències, i estic segura de que ells també van tindre bons professors en el passat.

#edubateBA

Una foto publicada por Garbiñe (@garbi.ibz) el Nov 11, 2014 at 9:43 PST

                Imatge pròpia, extreta d'instagram 

Per finalitzar, i fent referència a aquesta última imatge que he posat, en la meva opinió, la finalitat més important del sistema educatiu deuria ser crear entre tots una gran ciutat plena de ments competents, la qual tindria, cada dia, un nou edifici.

El currículum de primària

En aquesta nova entrada parlaré sobre el currículum escolar, basant-me en la lectura de "El currículum en la escuela de primaria". Al principi, pensava que el currículum eren només els continguts que cada mestre havia de transmetre als seus alumnes, segons unes pautes determinades, no coneixia pas el concepte de "Currículum ocult", però amb aquesta lectura, he après que no tot el que s'ensenya a l'escola està preestablert.

 L'altre dia vaig sentir com la mare d'un nen explicava que el seu fill té un amic que és negre, a aquesta dona li sorprenia que quan el seu fill li descrivia a aquest amic, en cap moment feia referència al seu color de pell, com si realment entre ells dos no existís cap diferència. Segons la meva opinió, això és degut a que el mestre o la mestra d'aquestos nens, mai ha menyspreat a cap dels seus alumnes per les seves diferències, com malauradament passa en alguns llocs, i ha aconseguit inculcar els valors de respecte també en els seus alumnes, però no de forma intencionada, ja que no és pas una pauta que surt en el currículum de primària.

Després d'aquesta reflexió, i tornant a la lectura, es pot dir que el currículum es va originar al 1973, però no va ser fins al 1981 quan es varen establir els seus objectius d'aprenentatge. Aquest currículum sorgeix a causa de la necessitat d'un canvi, ja que els programes que havien abans a les escoles no tenien en compte les diferències socials dels alumnes, el descontent que aquesta situació provocava, va propiciar uns canvis al currículum; Havia de concretar uns continguts (els quals es divideixen en procedimentals, conceptuals i actitudinals) per ensenyar a cada etapa, i la manera d'ensenyar-los, havia d'anar més enllà de la simple instrucció i havia de basar-se en la formació personal i social de cada alumne, més que en aprendre conceptes. Això últim em recorda al que vaig tractar a una entrada anterior basant-me en les idees de Tonucci, ja que ell deia que un bon mestre no es centra només en el temari, sinò també en ensenyar valors als seus alumnes.

Imatge pròpia, creada amb CmapTools

Per a configurar el currículum, aquest s'ha d'analitzar des de diferents perspectives per obtindre una definició útil. Aquest, no ha de ser un document tancat amb programes únics, ha de tenir en compte els interesos de cada alumne, per així aconseguir el desenvolupament integral de tots ells, per tant, que sigui la base del procés d'educació no vol dir que ha de ser rígid, ha de ser analitzat i reflexionat per les persones que l'han d'executar. A més, per elaborar-lo, s'han de tenir en compte diverses qüestions sobre el currículum:

-El currículum conté continguts i objectius per integrar als alumnes en la societat.

-No pretén ser un producte final tancat, sinò obert, flexible, i analitzat i adaptat per a cada centre.

-Recull objectius i continguts que tenen relació amb disciplines, habilitats necessàries, i actituds i valors que acompanyen als continguts i orientacions per a que els mestres descriguin les seves intencions educatives.

-És un document obert i flexible, amb diferents objectius i vies d'accés.

-Que sigui un document obert presenta un risc, però permet modificar-lo segons les necessitats dels alumnes.

El currículum es divideix en tres nivells; el primer nivell de concreció, el qual determina els continguts que s'han d'ensenyar, la manera de fer-ho, i el que s'ha d'haver assolit al finalitzar cada etapa. El segon nivell de concreció, on es presenten els projectes curriculars del centre, concretant els tipus d'objectius, els continguts més rellevants, i les opcions organitzatives i metodològiques. El tercer nivell de concreció, que recull els objectius, continguts i accions educatives que tenen relació amb els alumnes, a més, es plantegen activitats d'aprenentatge i evaluació que es realitzen diariament, adaptades a cada alumne si és necessari.

Imatge extreta de Flickr, sota llicència Creative Commons

La lectura exposa també el concepte el qual he nomenat abans, el currículum ocult; aquest engloba tots els aspectes del currículum que no es poden observar a simple vista, però que tenen una gran rellevància, com poden ser els valors, i que els alumnes adquireixen sense adonar-se'n. La finalitat d'aquest currículum és assegurar la igualtat d'oportunitats a tots els ciutadans.

Al llarg del temps, els continguts del currículum han anat canviant, i el repte de l'escola ha estat el de oferir una cultura àmplia i variada, per així ensenyar als alumnes a aprendre de manera autònoma, l'escola, per tant, no es centra en simples continguts disciplinaris.


Després d'aquesta lectura, crec que és important que el currículum serveixi de referència per saber els contingus que s'han de donar a classe, però penso que mai ha de posar barreres al desenvolupament de l'alumne com a persona, perque a vegades ens centrem tant en obtindre bons resultats, que deixem de costat coses tan importants com els valors. 

#edubateBA

Una foto publicada por Garbiñe (@garbi.ibz) on Nov 11, 2014 at 9:11 PST

           Imatge pròpia, extreta de Instagram 

Les competències a l'aprenentatge

A aquesta entrada tractaré les competències, basant-me en la lectura de la idea 6 d'en Zabala, del qual vaig parlar breument en una altra entrada. Aquesta nova lectura té com a títol "l'aprenentatge de les competències és sempre funcional". Abans de llegir aquest text, pensava que el terme de competència feia referència només al aprenentatge mecànic, sense cap altra finalitat, però al finalitzar la lectura, em vaig adonar de que aquest terme és bastant més complex del que sembla.

Si cerquem la definició de competències per internet, podem trobar que les competències són els coneixements, habilitats, i destreses que desenvolupa una persona per comprendre, transformar i practicar en el món en què es desenvolupa. Llegint el text, es pot veure que les competències tenen aplicacions infinites a la nostra vida. Per a que els alumnes desenvolupin també aquestes competències, és molt important que els mestres no es centrin només en ensenyar a memoritzar, sinó també a ajudar als alumnes a comprendre tot el que estudien, ja que aquesta és l'única manera de que puguin aplicar tot l'après a la vida mateixa, la qual cosa els farà competents.

Això em recorda a quan jo era petita i anava a l'escola; ens ensenyaven a sumar, restar, multiplicar, i fins i tot dividir; tot tenia el seu procediment. El problema arribava quan entrava, per exemple, a una tenda de llaminadures, ja que m'havien ensenyat a resoldre tots els tipus de operacions matemàtiques en un full de paper, però mai em van ensenyar la manera d'aplicar-ho a l'hora de comprar en una botiga. A vegades a classe escoltava la frase "Però si això és molt senzill! Si et surt una operació, les demés et sortiran també, perque totes són iguals" Però realment, de què serveix poder fer totes les operacions del món, si després no pots aplicar-les a la vida real?

Deixant a un costat els records del passat, al text de la idea clau 6, podem observar que hi han deu principis psicopedagògics de l'aprenentatge significatiu: 
Esquemes de coneixements i coneixements previs; són els coneixements que ja té la persona i el punt de partida dels nous aprenentatges.
Vinculació profunda entre els nous continguts i els continguts previs; relacions no arbitràries entre els coneixements previs de l'alumne i els nous continguts.
Nivell de desenvolupament; Les capacitats del alumne per enfrontar-se al nou aprenentatge.
Zona de desenvolupament pròxim; Distància del que es sap i el que es vol aprendre.
Disposició per a l'aprenentatge; Factors vinculats a les facultats d'equilibri personal.
Significativitat i funcionalitat dels nous continguts; Necessitat de que el nou contingut sigui significatiu.
Activitat mental i conflicte cognitiu; Paper actiu de l'alumne, que ha de desenvolupar una activitat mental, qüestionant les seves idees.
Actitud favorable, sentit i motivació; Donar sentit al que s'aprèn mitjançant la motivació
Autoestima, autoconcepte i expectatives; Tot el necessari per a desenvolupar una actitud favorable davant l'aprenentatge.
Reflexió sobre el propi aprenentatge. Metacognició; Regular el propi aprenentatge.

Amb la lectura d'aquest text, he arribat a la conclusió de que l'alumne no ha de tindre un paper d'espectador en l'aprenentatge, el qual es refereix a donar més importància a la teoria, a coses que no tenen res d'important a la vida, l'alumne ha de ser el protagonista en l'aprenentatge, per a que per ell mateix desenvolupi totes les seves capacitats, el mestre ha d'exposar problemes per a que l'alumne trobi la solució, i aquesta ha de poder ser aplicable a la vida real. Aquesta és l'única manera de crear ments competents.

Las bases de las competencias #edubateBA

Una foto publicada por Garbiñe (@garbi.ibz) el Nov 11, 2014 at 5:04 PST

          Imatge pròpia, treta de Instagram