Aquest tema m'ha recordat a tota la meva etapa com a estudiant, ja que sempre que em donaven una nota de qualsevol examen, si havia suspès, no em fixava en les coses que havia fet malament, ja que només amb veure la nota em desanimava, però realment, mai vaig deixar que aquests suspensos em definissin com una mala estudiant, ja que crec que l'important és tot el recorregut que fem, i, independentment de la nota, hem d'estar orgullosos dels nostres èxits, i assimilar els fracassos com una eina més per assolir l'èxit, l'error ha de ser, tal com diu Jose Luis Castillo, el mètode principal per a que l'alumne pugui millorar.
Tot canvi a la metodologia té que anar acompanyat d'un canvi a l'avaluació, i això és una qüestió a la que coincideixen tant Neus Sanmartí com Jose Luis Castillo. La primera pregunta que ens tenim que fer, com futurs mestres és: Per què evaluam? Amb tot el que he llegit i vist, sembla com si l'avaluació fos només una manera de posar una puntuació a l'alumne en relació a si aquest ha assolit o no els coneixements donats a classe. Crec que abans de fer-nos aquesta pregunta, tenim que comptar amb l'opinió dels alumnes sobre l'aprenentatge i l'avaluació, ja que aquestos són els que millor coneixen el sistema educatiu, ells semblen tenir clar que quant més s'estudia de memòria, més fàcil és oblidar, i fa ràbia oblidar-se de tots els coneixements adquirits quan hem realitzat un examen, ja que ens esforcem molt per aprendre-ho tot.
Vídeo extret de youtube. Propietari:
Tal com diu en Zabala, conèixer el grau de domini adquirit per l'alumnat d'una competència és complex, ja que tenim que basar-nos en situacions-problema semblants als trobats a situacions reals, i tindre mitjans d'avaluació per cadascún dels components de la competència. L'avaluació ha de dirigir-se al procés d'ensenyament i aprenentatge, no només als resultats que l'alumne ha aconseguit, tenint en compte les activitats que els mestres han promogut (ja que com diu Neus Sanmartí, l'alumne percep el que és important a partir del que el mestre valora), les experiències que realitza l'alumne i els continguts de l'aprenentatge. S'ha d'entendre l'avaluació com un augment de la complexitat dels mitjans i estratègies per adquirir i dominar les competències.
L'escola s'encarrega de seleccionar als <<millors>> al seu camí cap a la universitat, utilitzant instruments i estratègies per identificar aquest tipus d'alumnes, seguint la seva funció selectiva, el que interessa en definitiva, és saber si els alumnes saben o no. Aquest és un model basat en la superació d'etapes. Les proves de selectivitat condicionen totes les anteriors, el que s'avalua en aquesta prova es considera els continguts de l'ensenyament, els que poden ser avaluats amb una prova escrita i en un temps limitat. Les proves d'accés a la universitat fan que la superació de proves sigui el principal objectiu de l'ensenyament, el mitjà termina per convertir-se en la finalitat, per la qual cosa, l'important no és el contingut de l'aprenentatge, sinò aprovar els examens, així que s'utilitzen estratègies per retindre a curt termini els coneixements i per a, després de l'examen, "suprimir-los" del nostre cap. S'ha arribat a la conclusió de que les proves convencionals són apropiades per als continguts factuals. En el model selectiu tradicional, tot es redueix finalment a una nota que vol reflectir el procés d'aprenentatge i ensenyament, a partir d'una escala del 0 al 10, si es supera el 5 hi ha possibilitats d'arribar a la universitat, si no es supera aquest nombre, difícilment es podrà arribar a les proves de selectivitat. La nota és, per tant, un incentiu per a l'estudi.
L'alumne ha de donar sentit a la tarea que ha de realitzar, la qüestió no ha de ser aprovar o suspendre, sinò saber com aconseguir i assimilar un contingut d'aprenentatge, el qual és necessari per al desenvolupament personal de l'alumne. La tradició de proves escrites i valoracions quantitatives influeix negativament sobre l'avaluació, per la qual cosa hi ha un esforç per elaborar proves que s'originen de situacions més o menys reals, però al final, només avaluen allò que es pot avaluar a partir d'una prova escrita. S'ha de pensar en el futur, educar per a la vida. L'avaluació en educació ha de ser un mitjà per reconèixer la capacitat de l'alumne d'aplicar el que aprèn a la realitat. S'ha de tindre clar que a la realitat els problemes no sorgeixen de la mateixa manera en que els ensenyem a classe, per la qual cosa l'escola no pot donar solucions per a tots els problemes, però pot seleccionar aquells criteris, els quals quan es coneixin i dominin, oferiran els mitjans necessaris per adaptar a l'alumne a les diferents situacions de la vida. Zabala diu que als exercicis que se li plantegin al alumne, s'ha d'afegir més informació de la necessària per resoldre la qüestió, ja que als problemes de la vida real, no se li presentaran les variables d'una forma aïllada, per això l'alumne ha de cercar la relació que existeix entre les variables, tant als exercicis de classe, com a la vida mateixa.
Imatge pròpia extreta de Instagram
